Mutualisme i cooperativisme són les expressions més nítides de l’economia social. Totes dues realitats incorporen els principis de propietat col·lectiva, solidaritat, autogestió i suport mutu
Les relacions socials són un sistema en el qual totes som protagonistes i co-responsables. Per això cal superar les pràctiques solidàries puntuals i entendre que la solidaritat és un valor i una norma social. Només així serem capaços de re-apropiar-nos de les eines per construir una societat més justa i sostenible.
Concertar esforços en un projecte comú permet a les realitats, relativament petites, de l’economia social imaginar noves dimensions, formes i capacitats de fer extensiu el nostre projecte social i econòmic.
La propietat col·lectiva comporta, també, compartir riscos. Des de la mutualitat, cadascú de nosaltres és conscient de l’efecte que la nostra acció té sobre l’interès de totes i obra en conseqüència.
L’oferta asseguradora de l’economia social s’inscriu en el moviment de finances ètiques, aquelles finances en mans de la societat en què la rendibilitat social és , com a mínim tan important con la rendibilitat econòmica.
Un assegurança només serà justa si està a l’accés de tothom que la necessita, per tant els seus criteris han de ser universals i transparents.
L’assegurança ètica ha de recuperar el sentit primigeni de la finança: la comunitat acumula recursos per ajudar aquells d’entre els seus membres que pateixen una pèrdua. Així, l’assegurança és part de la comunitat i prioritza el fet col·lectiu per sobre del profit individual.
En una relació mutual, asseguradores i assegurades són les mateixes persones i, per tant el contracte es dona entre iguals. El contracte mutual promou el foment de la cultura asseguradora per treballar amb persones conscients dels seus drets i alimentar així un cercle virtuós que afavoreixi el respecte recíproc dels deures de cadascuna de les parts.
Pràctiques socials i econòmiques col·lectives orientades a la satisfacció de les necessitats materials, socials i culturals de les persones i les comunitats.
L’interès col·lectiu determina criteris organitzatius radicalment democràtics que descriuen un alt nivell d’autogestió i independència.
L’economia social promou relacions socials i l’arrelament de l’economia al territori
