Productes de temporada i cistella ecològica

Els avenços tècnics i tecnològics agrícoles  i la millora dels transports han fet que en els darrers temps canviem molts dels nostres hàbits d’alimentació. Podem menjar maduixots al novembre i sindria a l’abril i ens hem oblidat de quins són els productes de temporada i el calendari dels denominats aliments de proximitat o quilòmetre zero. Les millores esmentades ens permeten conrear tot tipus de verdures  i fruites en qualsevol època de l’any, encara que el resultat no sigui sempre el més ecològic. A més, importem fruites de països llunyans que es passen setmanes en frigorífics, cosa que fa que l’aliment perdi sabor i textura. Aquí descobriràs les cistelles ecològiques que preparen moltes cooperatives de consum per a ajudar-te a tornar a una alimentació amb productes de temporada.

 

Què és un producte de temporada?

Cada fruita i verdura compta amb unes propietats úniques que fan que maduri en una època de l’any determinada. En aquest procés de maduració hi inetervenen factors com el terreny i les condicions climatològiques. Amb la tecnologia actual això ja no és necessari, poden conrear-se en hivernacles, encara que moltes vegades cal la utilització de substàncies no naturals que ajuden a la seva maduració i redueixen la qualitat nutricional de l’aliment.

D’altra banda, les cambres frigorífiques permeten conservar productes durant tot l’any i que nosaltres gaudim de fruites com el meló a l’hivern, però aquest procés fa que perdi moltes propietats. Una cosa que també passa amb les fruites i verdures que són originals d’altres països i es transporten fins aquí en vehicles refrigerats.


Què és un producte de quilòmetre zero?

Quan parlem de productes  de quilòmetre zero fem referència a aquells aliments que han estat conreats en un radi inferior als 100 quilòmetres a la rodona del punt de venda final. Tal com hem comentat, la tecnologia ens permet portar taronges  d’altres països, però a València, sense anar més lluny, tenim un dels millors cultius de cítrics. I sempre és una millor opció medioambiental apostar pels productes propers geogràficament. La petjada ambiental que deixem quan es transporten els aliments des d’altres territoris repercuteix en les emissions de C02 i contribueixen negativament al canvi climàtic.

 

El consum dels productes de temporada

Consumir productes de temporada no només significa contribuir a la protecció del medi ambient. També implica gaudir d’aliments amb més sabor i menys ús de químics  en el seu transport i, generalmenet, també en la seva producció.

Cada dia existeixen més cooperatives que faciliten el consum de les denominades “cistella ecològica”. Aquestes es venen setmanalment i inclouen únicament productes de temporada per a consumir en els següents 7 dies, que es quan es rep la propera.

Si vols saber més sobre el calendari dels productes de temporada, en aquest enllaç, trobaràs un calendari que et pot servir de guia per menjar de manera més conscient.

Nous escenaris de l’economia social i solidària

Vivim en una societat cada cop més individualista i molt lligada a les fluctuacions del mercat. Davant d’aquesta context cada cop són més les persones que aposten per l’economia social i solidària en tant que aquesta aposta per un retorn als orígens de les economies domèstiques que es basaven a cobrir necessitats; no en crear-ne de noves. T’expliquem, a continuació, quines són algunes de les apostes més importants de l’economia social i solidària.

 

La llista d’iniciatives de l’economia social i solidària més destacades

Les iniciatives de l’economia social i solidària prioritzen les necessitats per sobre del lucre econòmic. Solen ser independents dels poders públics i s’enfoquen majoritàriament en valors com la solidaritat i la sostenibilitat.

  • Banca ètica. En aquest cas parlem d’entitats que prioritzen tots aquells projectes socials que poden revertir en el bé comú i dels seus clients, abans que aquells que poden fer guanyar diners a l’entitat però que tenen finalitats purament basades en la plusvàlua. Un exemple de banca ètica és Fiare.
  • Comerç de proximitat. Ja ho parlem en el seu moment, comprant productes de quilòmetre zero (el seu punt d’origen es troba a una distància màxima de 100 km respecte al punt de venda) s’aconsegueix potenciar el petit comerç, la subsistència dels agricultors i també la salut, perquè es consumeixen exclusivament productes de temporada.
  • Companyies de telecomunicacions. És una de les noves apostes de l’economia social i solidària més importants. Una forma de contractar serveis de telefonia, internet i televisió digital des d’una perspectiva més sostenible. Som Connexió és una d’aquestes companyies.
  • Assegurances ètiques i solidàries. Fomenten el mercat social i busquen crear espais de consumidors, proveïdors i distribuïdors en els quals sigui el ciutadà qui exerceixi una opció de consum amb compromís social. Es busquen, també. les pràctiques ètiques i solidàries. Un exemple clar és Arç Cooperativa.

Aquest no són els únics. L’economia social i solidària s’estén cada vegada més a altres sectors, encara que sempre enfocats des d’un punt de vista econòmic. Podem parlar de l’energètic, el de la salut, el del transport, mitjans de comunicació, etc.

Què és una mutualitat?

Tot sovint confonem les mútues, tal com les coneixem avui, i les mutualitats i la diferencia que existeix entre ambdues és important. Una mutualitat és una entitat sense ànim de lucre constituïda sota el principis de l’ajuda mútua i la solidaritat amb la finalitat de donar a un grup de persones que s’uneixen voluntàriament serveis basats en la reciprocitat i la confiança.

Els socis d’una mutualitat, que es coneixen com a mutualistes, contribueixen a que la institució pugui a dur a terme la seva finalitat amb una quota periòdica. I amb el capital que acumula, donen els serveis a tots els mutualistes.

Una mutualitat, per tant, no té un excedent econòmic que es reparteixi entre elits directives o propietaris. A la mutualitat els beneficis es reparteixen entre tots els mutualistes. I normalment s’inverteixen en millorar els serveis que uneixen els mutualistes. En una mutualitat de salut, per exemple, els beneficis s’acostumen a invertir en comprar nova tecnologia mèdica, contactar nous especialistes, etc. Aquest és el cas de Previsora General, que any rere any, inverteix el seu excedent en realitzar millores en el seu centre mèdic de Vilafranca del Penedès, ampliar el seu quadre mèdic, etc. Però aquesta no és la única característica de les mutualitats. A continuació les anomenem.

Principis de la mutualitat

La mutualitat és regeix pels següents principis bàsics:

  • Organització democràtica
  • Adhesió voluntària
  • Contribució d’acord amb els serveis a rebre
  • Integració per al desenvolupament
  • Educació i capitalització social i mutual

Història de la mutualitat

Hi ha qui situa el naixement de les mutualitats a la Grècia Clàssica i també a l’època medieval. No obstant, l’inici de les mutualitats modernes, tal com les coneixem avui mateix, naixen a mitjans del segle XVII a Anglaterra on petits grups es comencen a organitzar per poder fer front a les despeses de malaltia o enterrament dels seus membres.

A França, paral·lelament, van aparèixer les societats de socors mutu. Aquestes, tot i que van comptar amb una forta oposició de l’Estat es van acabar imposant. A Alemania es van crear, en la mateixa línia, les kassen de treballadors, que van ser acceptades per la patronal. En aquest epígraf de la història de la mutualitat també podem incloure les cooperatives de crèdit que van sorgir durant el segle XIX i el XX a Europa i, també, a Estats Units i Llatinoamèrica.

A l’Estat espanyol els antecedents de les mutualitats es troben a principis del segle XIX en el que es coneix com a societats de socors mutus. Aquestes van ser una evolució de les confraries i germandats de l’Antic Règim. Aquestes van anar evolucionant i agafant diferents amb una gran davallada quan el 1942 es va aprovar l’assegurança obligatòria de malaltia.

Som Connexió

Som Connexió no és una operadora de telefonia més. És un projecte col·lectiu creat després de fer moltes preguntes i constatar que construir alternatives reals en el camp de les telecomunicacions era possible.

Ells mateixos expliquen que neix de la següent premissa: “El nostre consum de telefonia i internet té conseqüències directes i reals. Per això també és un acte polític. Volem transformar un model de negoci injust, insolidari i insostenible que maltracta les persones i està acabant amb els recursos”.

Pot Som Connexió oferir una alternativa de consum en un sector com el de la telefonia? És possible no tenir ànim de lucre i garantir un treball digne i bones condicions de servei als socis i sòcies? És possible fer tot això sense lletra petita, explicant amb total transparència tots els serveis que oferta? Som Connexió està convençuda que sí. I des de l’any 2015 ho estan demostrant donant servei a tor l’Estat espanyol i creixent. Un creixement responsable que implica fer-se preguntes i prendre decisions de forma col·lectiva per tal de poder anar més enllà del simple consum de telefonia mòbil i internet.

Som Connexió no és només una companyia de telefonia. És, també, un projecte de transformació social on els usuaris són membres de les cooperatives i, conseqüentment, participen en les decisions que es prenen conjuntament. Volen canviar les regles del joc i oferir les millors condicions possibles: atenció, proximitat, confiança, preu i servei.

Informa’t sobre els seus serveis de telefonia mòbil i fixa i internet (ADSL i fibra òptica) aquí.

Què és l’Economia Social i Solidària?

L’Economia Social i Solidària, també coneguda amb les sigles ESS, és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, informals o formals, col·lectives o individuals, que donen prioritat a la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre de l’ànim de lucre. Una altra de les seves característiques és que són independents respecte els poders públics i actuar orientades per valors com la solidaritat, la participació, l’equitat, la inclusió i el compromís amb la comunitat. A més, són promotores del canvi social.

 

Característiques de l’Economia Social i Solidària

Les iniciatives que la conformen són molt diverses, però totes comparteixen elements comuns que defineixen el caràcter transformador de l’Economia Social i Solidària:

  • El compromís amb la societat. Les organitzacions que formen part de l’Economia Social i Solidària contribueixen a millorar la societat a través de creació de llocs de treball, la prestació de servei, el suport a les causes socials, la vinculació al territori, la col·laboració amb moviments socials transformadors.
  • L’orientació a les necessitats. L’EES vol recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per tal de gestionar els recursos equitativament i explotar-los de forma sostenible, així com crear un model de producció que converteixi el treball en un instrument de satisfacció de les necessitats humanes.
  • La gestió democràtica i participativa. Aquí es canvia el model organitzatiu jeràrquic on unes quantes persones controlen, gestionen i decideixen sobre els recursos, el patrimoni i el futur, l’Economia Social i Solidària introdueix la democràcia en l’economia i l’empresa.

 

L’Economia Social i Solidària en xifres

Les entitats de l’Economia Social Solidària representen una activitat econòmica que no es pot menystenir. A Europa, CIRIEC-Internacional va quantificar en aproximament 2 milions d’entitats (el 10-12% de totes les empreses de la UE), que l’any 2010 donaven feina a gairebé 14,5 milions de persones (el 6,5% del total de la població treballadora de la Unió Europea). L’Estat espanyol és el novè del món en número de població amb feina en l’Economia Social i Solidària en comparació amb el total de la població amb feina. Genera, aproximadament, 2.225.000 feines, tant directes com indirectes, el que representa un 12,5% del total.