Entrades

Són obligatòries les assegurances escolars?

Matrícules de l’escola, acadèmies per aprendre idiomes, activitats extraescolars de tot tipus, classes particulars i de reforç en centres especialitzats… Tots tenen en comú l’que es dirigeixen a nenes i nens en edat escolar i  majors d’edat que continuen formant-se. I a més també comparteixen assegurança escolar i preu de matrícula . No es tracta d’una gran quantitat en el pressupost total, però moltes famílies es pregunten si és obligatòria o podria prescindir-se d’aquesta anotació. Aquí t’expliquem per què són necessàries.

 

En què consisteixen les assegurances escolars?

 

Les assegurances escolars són un tipus d’assegurança col·lectiva que, bàsicament, en cas d’accident proteigeixen els usuaris de diferents activitats. Aquestes existeixen en l’àmbit empresarial i, també, en altres tipus de societat com ara:

 

  • Campaments.
  • Cursos de formació.
  • Alumnes d’escoles.
  • Activitats extraescolars.
  • Curses popularss.
  • Tornejos i activitats no federades.
  • Socis de gimnaso.

 

Què cobreixen les assegurances escolars

 

Les cobertures de les assegurances escolars són moltes. Entre elles podríem citar una caiguda a l’hora del pati o, per exemple, una indisposició en el transcurs d’una excursió. L’assegurança escolar és obligatòria des de tercer de l’ESO fins als 28 anys.

 

Els alumnes que es troben en aquesta franja d’edat han de fer efectiu l’import del’assegurança en el moment que es formalitza la matrícula del curs. Aquesta quota, en l’actualitat, es d’1,12€. Els propis centres educatius o de lleure són quie envien les quotes dels estudiants a la Seguretat Social.

 

  • Accidents escolars. Es cobreix l’assistència mèdica, farmacèutica i quirúrgica en cas de ser necessària. En cas d’accident greu que comporti gran invalidesa les indemnitzacions econòmiques poden ser vitalícies.
  • Malaltia. Garanteix assistència mèdica i farmacèutica.
  • Pèrdua familiar. Cobreix situacions a la llar de l’estudiant, com mort d’un progenitor o problemes econòmics greus, que li impedeixen continuar amb els seus estudis. També si aquests són estudiants de doctorat.

Productes de temporada i cistella ecològica

Els avenços tècnics i tecnològics agrícoles  i la millora dels transports han fet que en els darrers temps canviem molts dels nostres hàbits d’alimentació. Podem menjar maduixots al novembre i sindria a l’abril i ens hem oblidat de quins són els productes de temporada i el calendari dels denominats aliments de proximitat o quilòmetre zero. Les millores esmentades ens permeten conrear tot tipus de verdures  i fruites en qualsevol època de l’any, encara que el resultat no sigui sempre el més ecològic. A més, importem fruites de països llunyans que es passen setmanes en frigorífics, cosa que fa que l’aliment perdi sabor i textura. Aquí descobriràs les cistelles ecològiques que preparen moltes cooperatives de consum per a ajudar-te a tornar a una alimentació amb productes de temporada.

 

Què és un producte de temporada?

Cada fruita i verdura compta amb unes propietats úniques que fan que maduri en una època de l’any determinada. En aquest procés de maduració hi inetervenen factors com el terreny i les condicions climatològiques. Amb la tecnologia actual això ja no és necessari, poden conrear-se en hivernacles, encara que moltes vegades cal la utilització de substàncies no naturals que ajuden a la seva maduració i redueixen la qualitat nutricional de l’aliment.

D’altra banda, les cambres frigorífiques permeten conservar productes durant tot l’any i que nosaltres gaudim de fruites com el meló a l’hivern, però aquest procés fa que perdi moltes propietats. Una cosa que també passa amb les fruites i verdures que són originals d’altres països i es transporten fins aquí en vehicles refrigerats.


Què és un producte de quilòmetre zero?

Quan parlem de productes  de quilòmetre zero fem referència a aquells aliments que han estat conreats en un radi inferior als 100 quilòmetres a la rodona del punt de venda final. Tal com hem comentat, la tecnologia ens permet portar taronges  d’altres països, però a València, sense anar més lluny, tenim un dels millors cultius de cítrics. I sempre és una millor opció medioambiental apostar pels productes propers geogràficament. La petjada ambiental que deixem quan es transporten els aliments des d’altres territoris repercuteix en les emissions de C02 i contribueixen negativament al canvi climàtic.

 

El consum dels productes de temporada

Consumir productes de temporada no només significa contribuir a la protecció del medi ambient. També implica gaudir d’aliments amb més sabor i menys ús de químics  en el seu transport i, generalmenet, també en la seva producció.

Cada dia existeixen més cooperatives que faciliten el consum de les denominades “cistella ecològica”. Aquestes es venen setmanalment i inclouen únicament productes de temporada per a consumir en els següents 7 dies, que es quan es rep la propera.

Si vols saber més sobre el calendari dels productes de temporada, en aquest enllaç, trobaràs un calendari que et pot servir de guia per menjar de manera més conscient.

Fiare és banca ètica

Fiare Banca Etica sorgeix de la unió de dos projectes basats en les finances ètiques: Fiare que opera a l’Estat espanyol des de l’any 2005 i Banca Popolare Etica, un banc d’orígen cooperatiu que opera a Itàlia des de l’any 1999. L’objectiu de tot dos és ser una eina al servei de la transformació social a través del finançament de projectes de l’economia social i solidària i la promoció d’una cultura de la intermediació financera. Tot això amparats en els principis de la participació, la democràcia, la transparència i el crèdit com a dret.

Un principi que no es pot perdre de vista és que tota decisió econòmica és una decisió ética. És a dir, una decisió presa des d’un marc de conviccions i les conseqüències de les quals afavoreixen a uns i, iievitablement, perjudiquen a uns altres.

Objectius de Fiare

L’objectiu de FIare és recuperar el valor social dels diners. I és per això que els dipòsits d’estalvi de les organitzacions i les persones que comparteixen aquests principis, serveixen per finançar el desenvolupament cooperatiu, l’agroecologia, la cooperació al desenvolupament, els valors transformadors, el comerç just i la lluita contra l’exclusió social.

Els projectes que es financien no només són sotmesos a una atenta avaluació econòmica, ambiental i social, també constitueixen el capital de confiança de l’entitat. La transparència és el pilar fonamentalde Fiare i això implica el coneixement d’on s’inverteixen els diners dipositats i de la consegüent publicació del finançament atorgat.
Fiare garanteix la seva gestió democràtica i compromís ètic amb la participació de les persones sòcies sota el principi “una persona, un vot”.

Organització de Fiare

Fiare és un banc cooperatiu de referència a Europa amb més de 37.000 persones sòcies entre Itàlia i Espanya, organitzades en 5 àrees geogràfiques, amb diferents òrgans de participació i una estructura dinàmica i complexa.

Tota la seva estructura viu gràcies a les persones sòcies que s’organitzen a nivell local, per treballar l’activitat cultural, l’avaluació èticosocial de les sol•licituds de finançament la interacció amb l’estructura operativa i la identificació de les necessitats del territori en relació als serveis bancaris.

Nous escenaris de l’economia social i solidària

Vivim en una societat cada cop més individualista i molt lligada a les fluctuacions del mercat. Davant d’aquesta context cada cop són més les persones que aposten per l’economia social i solidària en tant que aquesta aposta per un retorn als orígens de les economies domèstiques que es basaven a cobrir necessitats; no en crear-ne de noves. T’expliquem, a continuació, quines són algunes de les apostes més importants de l’economia social i solidària.

 

La llista d’iniciatives de l’economia social i solidària més destacades

Les iniciatives de l’economia social i solidària prioritzen les necessitats per sobre del lucre econòmic. Solen ser independents dels poders públics i s’enfoquen majoritàriament en valors com la solidaritat i la sostenibilitat.

  • Banca ètica. En aquest cas parlem d’entitats que prioritzen tots aquells projectes socials que poden revertir en el bé comú i dels seus clients, abans que aquells que poden fer guanyar diners a l’entitat però que tenen finalitats purament basades en la plusvàlua. Un exemple de banca ètica és Fiare.
  • Comerç de proximitat. Ja ho parlem en el seu moment, comprant productes de quilòmetre zero (el seu punt d’origen es troba a una distància màxima de 100 km respecte al punt de venda) s’aconsegueix potenciar el petit comerç, la subsistència dels agricultors i també la salut, perquè es consumeixen exclusivament productes de temporada.
  • Companyies de telecomunicacions. És una de les noves apostes de l’economia social i solidària més importants. Una forma de contractar serveis de telefonia, internet i televisió digital des d’una perspectiva més sostenible. Som Connexió és una d’aquestes companyies.
  • Assegurances ètiques i solidàries. Fomenten el mercat social i busquen crear espais de consumidors, proveïdors i distribuïdors en els quals sigui el ciutadà qui exerceixi una opció de consum amb compromís social. Es busquen, també. les pràctiques ètiques i solidàries. Un exemple clar és Arç Cooperativa.

Aquest no són els únics. L’economia social i solidària s’estén cada vegada més a altres sectors, encara que sempre enfocats des d’un punt de vista econòmic. Podem parlar de l’energètic, el de la salut, el del transport, mitjans de comunicació, etc.

Biciclot. Una cooperativa sobre rodes

Biciclot és una cooperativa de treball, un model d’economia social centrat en les persones, democràtic amb vocació de servei, compromís social i mediambiental. El seu tret diferencial és la bicicleta. Promouen aquesta com a mitjà de transport ecològic, econòmic, saludable i per una mobilitat sostenible.

 

Amb qui treballa Biciclot?

Biciclot treballa amb complicitat amb el territori i les entitats socials. Treballa amb centres educatius, administracions publiques i particulars oferint-los cursos de mecànica, ensenyant-los a anar en bici i circular segur i un complet espai d’autoreparació.

 

Infància

Aquesta cooperativa de treball que té com a element central les bicicles treballa amb la infància, educant i sensibilitzant per una circulació segura amb activitats escolars i campanyes educatives pensades per als mes petits.

 

Inserció sociolaboral

La inserció sociolaboral de joves i adults fent formació ocupacional i pràctiques laborals és un altre dels puntals de Biciclot. Aquesta comença amb la recollida de bicicletes usades, que es reparen i es posen a punt per a tornar a circular en el mercat de segon mà. I també fent donacions de caire social.

 

Persones

Biciclot també treballa amb el públic general, oferint cursos adreçats a adults: cursos de mecànica pel manteniment de la bici, la reutilització i el reciclatge, amb propostes participatives oferint l’espai d’autoreparació. També cursos d’aprendre a anar en bici i d’ aprendre a circular, rutes guiades i passejades per descobrir Barcelona d’una forma diferent.

 

Turisme

Biciclot aposta pel tirisme. Però per un turisme de qualitat en què la bicicleta és l’eina ideal per descobrir la ciutat. Els itineraris organitzats fan que es pugui gaudir de la visita d’una manera àgil, divertida, segura i respectuosa amb el medi ambient.

 

Cooperatives, empreses i organitzacions de l’economia social

 

BIciclot treballa amb diferents agents de l’economia social com ara la Xarxa d’Economia Solidària (XES),  Arç corredoria d’assegurances sccl,  Coop57, Suara Serveis sccl, Casal dels infants del Raval, etc.

Som Connexió

Som Connexió no és una operadora de telefonia més. És un projecte col·lectiu creat després de fer moltes preguntes i constatar que construir alternatives reals en el camp de les telecomunicacions era possible.

Ells mateixos expliquen que neix de la següent premissa: “El nostre consum de telefonia i internet té conseqüències directes i reals. Per això també és un acte polític. Volem transformar un model de negoci injust, insolidari i insostenible que maltracta les persones i està acabant amb els recursos”.

Pot Som Connexió oferir una alternativa de consum en un sector com el de la telefonia? És possible no tenir ànim de lucre i garantir un treball digne i bones condicions de servei als socis i sòcies? És possible fer tot això sense lletra petita, explicant amb total transparència tots els serveis que oferta? Som Connexió està convençuda que sí. I des de l’any 2015 ho estan demostrant donant servei a tor l’Estat espanyol i creixent. Un creixement responsable que implica fer-se preguntes i prendre decisions de forma col·lectiva per tal de poder anar més enllà del simple consum de telefonia mòbil i internet.

Som Connexió no és només una companyia de telefonia. És, també, un projecte de transformació social on els usuaris són membres de les cooperatives i, conseqüentment, participen en les decisions que es prenen conjuntament. Volen canviar les regles del joc i oferir les millors condicions possibles: atenció, proximitat, confiança, preu i servei.

Informa’t sobre els seus serveis de telefonia mòbil i fixa i internet (ADSL i fibra òptica) aquí.

Què és l’Economia Social i Solidària?

L’Economia Social i Solidària, també coneguda amb les sigles ESS, és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, informals o formals, col·lectives o individuals, que donen prioritat a la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre de l’ànim de lucre. Una altra de les seves característiques és que són independents respecte els poders públics i actuar orientades per valors com la solidaritat, la participació, l’equitat, la inclusió i el compromís amb la comunitat. A més, són promotores del canvi social.

 

Característiques de l’Economia Social i Solidària

Les iniciatives que la conformen són molt diverses, però totes comparteixen elements comuns que defineixen el caràcter transformador de l’Economia Social i Solidària:

  • El compromís amb la societat. Les organitzacions que formen part de l’Economia Social i Solidària contribueixen a millorar la societat a través de creació de llocs de treball, la prestació de servei, el suport a les causes socials, la vinculació al territori, la col·laboració amb moviments socials transformadors.
  • L’orientació a les necessitats. L’EES vol recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per tal de gestionar els recursos equitativament i explotar-los de forma sostenible, així com crear un model de producció que converteixi el treball en un instrument de satisfacció de les necessitats humanes.
  • La gestió democràtica i participativa. Aquí es canvia el model organitzatiu jeràrquic on unes quantes persones controlen, gestionen i decideixen sobre els recursos, el patrimoni i el futur, l’Economia Social i Solidària introdueix la democràcia en l’economia i l’empresa.

 

L’Economia Social i Solidària en xifres

Les entitats de l’Economia Social Solidària representen una activitat econòmica que no es pot menystenir. A Europa, CIRIEC-Internacional va quantificar en aproximament 2 milions d’entitats (el 10-12% de totes les empreses de la UE), que l’any 2010 donaven feina a gairebé 14,5 milions de persones (el 6,5% del total de la població treballadora de la Unió Europea). L’Estat espanyol és el novè del món en número de població amb feina en l’Economia Social i Solidària en comparació amb el total de la població amb feina. Genera, aproximadament, 2.225.000 feines, tant directes com indirectes, el que representa un 12,5% del total.